La tele està canviant

Aquests dies es parla molt de la televisió. Bé, més que de la televisió, de la forma de veure el futbol per la televisió, que és el que interessa a bona part de la gent. Amb tot l'embolic dels drets televisius i el naixement del canal Gol TV, no hi ha qui s'aclareixi. Que si TDT normal, que si TDT de pagament, que si satèl·lits, que si televisió per Internet... El panorama audiovisual cada dia és més complex.

En els inicis de la televisió, en canvi, tot era més fàcil: només hi havia un canal i per veure'l necessitaves una televisió i una antena per rebre el senyal. Era l'època en què l'Un, dos, tres arrassava. Però avui de canals n'hi ha desenes i hi ha diferents formes de rebre'ls: per l'emissió analògica de tota la vida, per la TDT, per satèl·lit (Canal Satélite Digital) i per Internet (Imagenio, Ono, Jazztel, ...).

Aquest moment de transformacions pot ser un bona oportunitat per reflexionar sobre com està canviant la televisió i la nostra forma de mirar-la. Això és precisament el que tractarem de fer en el butlletí d'aquest mes. I posarem especial èmfasi en el paper que juga Internet en tot això. No perquè sigui la nostra especialitat, sinó perquè creiem que és el canal de distribució de continguts amb major potencial de creixement.

La televisió avui

La banda ampla arriba a les llars

Internet competeix amb la televisió gràcies a la banda ampla, que cada dia està més estesa: el 2008 un 40% de les llars d'Espanya en tenia. Amb aquesta velocitat de connexió ha arribat el boom dels programes per compartir fitxers com l'E-mule o el BitTorrent.

I amb ells, el disc dur s'ha omplert de sèries i pel·lícules. Segons l'estudi 'Televidente 2.0', de la consultora The cocktail analysis, el 2009 un 79% dels internautes descarreguen continguts audiovisuals i dediquen 6,1 hores setmanals a mirar-los, gairebé el doble que l'any 2008 (3,3 hores). L'ordinador s'ha convertit, així, en una mena de videoclub en línia i en una nova porta d'entrada de continguts audiovisuals.

Es venen més sistemes d' emmagatzematge

Amb la banda ampla descarregant informació les vint-i-quatre hores de dia, el disc dur s'acaba omplint. I aquí és quan es fan necessaris sistemes t’emmagatzematge extra: CDs, DVDs, pen drives, discs durs externs, etc. Durant els últims anys aquests productes s'han venut com xurros i és estrany trobar una llar amb Internet que no en tingui algun.

De l'ordinador es passa al televisor

Segons l'estudi citat anteriorment, la major part dels usuaris (73%) miren els continguts descarregats a través del mateix l'ordinador. Però és interessant observar que una mica més de la meitat (51%) mira aquests continguts a través del televisor, competint així directament amb les cadenes tradicionals. Aquest pas, de l'ordinador a la televisió, els usuaris el realitzen de diferents formes:

• CD/DVD: 50%
• Disc dur multimèdia: 33%
• Pen drive: 32%
• Connectant directament l'ordinador a la tele: 25%.

Les emissions de les cadenes perden espectadors

Si un espectador es perd un programa no passa res, se'l pot descarregar després o accedir als portals d’Internet de les cadenes de televisió. Així, aquestes perden audiència i augmenta la televisió a la carta, sigui legal o il·legal. Com a conseqüència d'aquest fenomen, els fans de les sèries, per exemple, miren episodis a ritmes diferents.

El boca orella s'accelera

Internet també està afectant a la forma amb què els espectadors es comuniquen entre si. Molts d'ells participen en xarxes socials en les que opinen sobre les sèries i pel·lícules que més els agraden. Això accelera considerablement l'efecte boca orella, de manera que el temps necessari per que un programa triomfi es redueix. House, per exemple, que s'emetia en una cadena emergent com Cuatro, va trigar més d'una temporada a arribar al gran públic, ara fa uns anys. Si s'hagués estrenat avui, en canvi, el seu èxit segurament hagués arribat molt més ràpid.

La televisió que ve

Internet és el canal del futur

Ni TDT ni satèl·lit. Internet. Cada dia augmentarà més l'ampla de banda i, en conseqüència, la capacitat de rebre continguts audiovisuals a través d'aquest canal. Els televisors estaran connectats a la Xarxa Ja hi ha fabricants que, per estalviar a l'usuari el moviment d'informació de l'ordinador a la tele, aposten per oferir directament televisors amb disc dur i connexió a Internet, amb navegadors especialment adaptats com l'Opera. Quan, en un futur pròxim, puguem gaudir d'un ample de banda suficient, aquesta funcionalitat serà molt interessant. L'ample de banda necessari per veure continguts audiovisuals varia en funció la qualitat de l'emissió. Si es fa servir, per exemple, l’estàndard Mpeg-4 per a la compressió i codificació del vídeo, aquests serien els megabits per segon necessaris:

• Televisió normal (SDTV): 1.5 Mbps
• Alta definició (HDTV): 8 Mbps

Cal tenir en compte que aquesta xifra s'ha de multiplicar pel nombre de receptors d'una casa, és a dir, si dos televisors veuen canals diferents, l'ampla de banda consumit es multiplica per dos. A aquestes xifres s'hi ha de sumar, a més, l'ample de banda consumit per la navegació per Internet i per la telefonia a través d'IP, si es té contractada.

Les llicències d'emissió perdran importància

L'espai radioelèctric és limitat, la qual cosa limita el nombre màxim de canals de televisió i ràdio disponibles. D'aquesta manera es fa necessari que algú, sovint el govern de torn, assigni llicències d'emissió a mitjans de comunicació, tant públics com privats. Internet, en canvi, és un espai il·limitat, de manera que no cal repartir llicències. Així, qualsevol empresa podrà crear el seu propi canal de televisió sense demanar permís a ningú i l'oferta disponible serà molt més variada.

Es crearan noves plataformes de distribució de continguts

Tard o d'hora apareixerà a Espanya un iTunes o un Spotify per a pel·lícules. Això permetrà als usuaris accedir a una televisió a la carta de veritat i pagar només pel que volen veure. El 'tot gratis' que existeix actualment probablement canviarà en el futur perquè la legislació relativa a l'intercanvi de fitxers s'endurirà. A la vegada, el preu dels continguts audiovisuals baixarà i acabarà sent més còmode adquirir continguts de forma legal que fer-ho de forma clandestina.